Des de fa uns dies m’he enganxat a “ Fama; ¡a bailar!” al nou reality de Cuatro.
Després de ésser aconsellat per un conegut en veure-ho, hi he caigut de quatre grapes.
La mecànica d’aquest concurs (a l’estil OT) és molt senzilla. 20 nois tancats a una acadèmia de ball preparen coreografies i cada setmana hi ha les típiques nominacions i expulsions. Però si us dic la veritat no m’hi he enganxat pel tema del ball sinó per d’altres motius.
En primer lloc una presentadora de bon veure (Paula Vázquez) que va més perduda que una pop a un garatge, confon el nom dels concursants, dels professors, no sap a quina càmera mirar ni tampoc quan l’estan punxant en directe, un desastre!
També s’ha de destacar la acadèmia, digna de qualsevol escola de ball cutre de barri, amb quatre grafitis a les parets i 2 ventiladors gegants al fons intentant emular ben be no se sap què…
Un professor passat de voltes que només va dient “Quiero energyyy!! “Es muy amazing!!”
Un director de l’escola conegut per ser “fill de” que tampoc sap ni ell mateix que hi pinta al programa i que ens regala perles com lectures en veu alta de indicacions de guió.
I el millor de tot és que es tracta d'un programa sense plató, per tant tot es fa a la mateixa “escola” on col•loquen a 15 persones de públic dretes per les parets, i Paula Vázquez presenta el programa des de el passadís de la escola. Mentre va dient “ya?, ya?” pk desconeix per complet quan ha de parlar.
Però la perla del programa es diu Marcos, un diamant en brut!
Després de veure’l puc afirmar sense por a equivocar-me que “Jo ballo millor que el Marcos”
Si a tot això li afegim una realització pèssima i constants problemes de so, ens queda una hora de programa 100% recomanable per veure a les 15:30 de la tarda!
